La portada de l'artefacte en qüestió

Llur lloc al myspace diu que “Desayuno Continental”, el nou disc dels Extraperlo, havia de sortir el 3 de març,  però ahir vaig rebre un correu-e d’una amiga que deia que ja es pot trobar a la FNAC (espero que la informació sigui bona). Resulta que jo havia estat cantant d’aquest grup (o del que queda d’ell) ara farà sis anys, quan encara actuàvem en concerts de festa major, no duia aquest nom, ni s’havia situat de ple en el panorama de la modernor nacional, com és el que sembla que està passant.

De fet, amb els seus integrants ens duem prou bé i ens en sortíem a l’hora de treballar, així que si vaig deixar la formació era perquè no tenia gaire temps i, principalment, perquè el meu paladar musical fou forjat als 90’s i allà s’ha quedat (sí, encara escolto NOFX, algun dia ja començaré un tractament).

Tot i això, l’esforç d’aquesta colla és sempre considerable, així que us recomano que treieu el nas pel seu myspace, els escolteu, i si us fan el pes, us apropeu a la botiga per comprar-lo (i no, aquest cop no en feu un torrent!).

A part d’això, espero un comentari dels companys de De Risio, audaços sociòlegs musicals que estic segur que estan al corrent de la pugna entre barretinaires i tropicals (com els estimats Extraperlo) en l’escena pop catalana (fixeu-vos, sinó, en la portada d’aquest recopliatori. )

En tot cas, per un cop repetiré el que proclamaven ells en una de les seves cançons: Que viva el Extraperlo!