El Cànon » blogs

Dóna’m pa i anomena’m…

elcanonic — Sun, 22 Nov 2009 13:31:08 +0000

"Pau germà, els diners no són importants..."

Encara que siguin dos quarts de dues d’un diumenge i, per variar, vagi molt curt de temps per poder acabar tot el que em vaig proposar fer aquest cap de setmana, m’ha semblat que aquest apunt de mai9 exigia una resposta prou ràpida. Si he entès bé la seva tesi (i em sembla que sí, perquè em recorda sospitosament una conversa que vam tenir presencialment … efectivament, tinc el privilegi de conèixer-lo en persona), defensa que la vida i els diners són coses separades i que, per tant, la el conjunt de directives que un ha de seguir quan pren decisions pel que fa aquests ha d’ésser diferent del que empra quan mena la seva vida.

D’entrada, la qüestió està mal plantejada ja que, suposant que sabem quina mena de cosa designa el concepte que anomenem amb l’expressió “la vida”, en el nostre cas, això no pot ser res més que tot plegat, i, és clar, tot plegat ho inclou tot. Si ho inclou tot és que inclou els diners. Per tant, tenir-se-les amb els temes de la vida significa tenir-se-les amb els temes de diners.

Els diners, per la seva banda, no són altra cosa que un títol que representa (més o menys fidelment… avui això no toca) quantitat de capacitat de satisfacció de necessitats humanes. Així, si tot ha anat bé, els diners que jo tinc són una representació de la quantitat de necessitats que jo he satisfet a algú altre (quan me’ls he guanyat jo, és clar). Per tant, com sap tothom, els diners són un mitjà, en cert sentit, un mitjà absolut (això sí, però, no pas un mitjà per a tot), perquè ells solets no valen res, només serveixen per a alguna altra cosa que no sigui llur pròpia presència. Així, són una font de potència de fer coses, però és tan vell com el pensament occidental el coneixement del fet que, si bé l’absència de la potència de x implica l’absència de x, aquest condicional no és bidireccional i no és veritat que la presència de la potència de x impliqui la presència de x. Així, si c significa “fer moltes coses” i d “tenir molts diners” queda clar que:

-d → -c

És a dir, que “si no tens diners no pots fer moltes coses”. Aquest enunciat és lògicament equivalent al següent:

c → d

Això és, que “si fas moltes coses aleshores és que tens molts diners”. És clar, com diu el company mai9, que no és veritat que “si tens molts diners fas moltes coses”, com il·lustra amb el cas del bon nombre de quanyadors de loteria que no han sabut mantenir llur fortuna. En tot cas, no és sempre veritat, i és que ja es veu que no es segueix de l’enunciat anterior. Però això no significa que cal no agafar un taxi tot pensant si hom porta diners per agafar-lo, sinó ponderant si és una bona decisió econòmica. El “sinó” de la oració anterior està fora de lloc, ja que no agafar el taxi si avui és dia 20 de mes i el teu compte al banc no conté més de 150€ és una decisió econòmica sàvia i, en canvi si supera els 3000€ (i tornaràs a cobrar el darrer dia laborable) tant li fot, si agafes el taxi o no.

Així que millor que ens deixem de prejudicis resultants del costum de la seguretat monetària (cosa que en el cas de mai9, m’estranya, perquè em sembla que li conec èpoques passades de vaques flaques) que encara podríem ofendre algú (ep, que no pas a mi, eh?)

Una altra manera de matar el temps a internet

elcanonic — Sat, 21 Nov 2009 08:46:14 +0000

Peripècies de la vida, resulta que sembla que potser començo a guanyar-me alguna garrofa muntant pàgines webs, que diria la meva àvia si aixequés el cap. Ara bé com que el que en realitat està pasant és que estudio informàtica a la UOC, les meves dots de disseny gràfic no estan essent particularment cultivades. Endevineu, sinó, del tema de Wordpress d’aquest blog, quin és l’únic element que he dissenyat jo … efectivament, el, diguem-ne, logotip amb el nom de la cosa que hi ha dalt de l’esquerre, que, com a mínim, es dóna patades amb el verd del botó de cerca que hi ha a mà dreta (que, per cert, conté l’única String que no he pogut caçar entre el codi, i per això segueix en anglès). En pro de l’estètica universal, i de la salud de la meva butxaca, m’he posat a cercar ajudes pels internets, i he trobat coses com aquestes:

Com pot ser que doni tant de si?

Són generadors d’esquemes de color que, una vegada triat un to base, et proporcionen els que hi encaixen seguin certs patrons matemàtics. N’he trobat dos que paguen prou la pena: http://colorschemedesigner.com/, que em sembla que és d’un txec o polonès amb molta fe (o molt poca feina) i és clar, un del monstre de San José, http://kuler.adobe.com/ que, tot i ésser menys complet tècnicament (de fet no produeix ell l’esquema, sinó que és una base de dades d’esquemes produïts per ànimes caritatives avorrides) té un no sé què que et fa sentir molt elegant i modern, a la cresta de la onada.

En tot cas, és clar, el que ha acabat passant, és que m’he acabat pasant massa quarts d’hora jugant amb la maquineta i encara queden les bases de dades per dissenyar.

Homenatge a mai9

elcanonic — Wed, 21 Jan 2009 16:19:34 +0000

Com es pot veure, aquesta és la primera entrada del meu flamant nou blog. Així que, per no ésser injustos, començarem per reconèixer els mèrits a aquell que, en contra dels pronòstics, em va fer pensar que valia la pena deixar temps en una bitàcora electrònica com aquesta. Es tracta del bloc mai9.net, on, independentment de la fortuna de la tria d’un nom com aquest (mai 9 a gust de tothom, resa el lema del lloc), hi podeu trobar declaracions més o menys enginyoses per part d’un bon amic. Llarga vida a mai9!