Dóna’m pa i anomena’m…
"Pau germà, els diners no són importants..."
Encara que siguin dos quarts de dues d’un diumenge i, per variar, vagi molt curt de temps per poder acabar tot el que em vaig proposar fer aquest cap de setmana, m’ha semblat que aquest apunt de mai9 exigia una resposta prou ràpida. Si he entès bé la seva tesi (i em sembla que sí, perquè em recorda sospitosament una conversa que vam tenir presencialment … efectivament, tinc el privilegi de conèixer-lo en persona), defensa que la vida i els diners són coses separades i que, per tant, la el conjunt de directives que un ha de seguir quan pren decisions pel que fa aquests ha d’ésser diferent del que empra quan mena la seva vida.
D’entrada, la qüestió està mal plantejada ja que, suposant que sabem quina mena de cosa designa el concepte que anomenem amb l’expressió “la vida”, en el nostre cas, això no pot ser res més que tot plegat, i, és clar, tot plegat ho inclou tot. Si ho inclou tot és que inclou els diners. Per tant, tenir-se-les amb els temes de la vida significa tenir-se-les amb els temes de diners.
Els diners, per la seva banda, no són altra cosa que un títol que representa (més o menys fidelment… avui això no toca) quantitat de capacitat de satisfacció de necessitats humanes. Així, si tot ha anat bé, els diners que jo tinc són una representació de la quantitat de necessitats que jo he satisfet a algú altre (quan me’ls he guanyat jo, és clar). Per tant, com sap tothom, els diners són un mitjà, en cert sentit, un mitjà absolut (això sí, però, no pas un mitjà per a tot), perquè ells solets no valen res, només serveixen per a alguna altra cosa que no sigui llur pròpia presència. Així, són una font de potència de fer coses, però és tan vell com el pensament occidental el coneixement del fet que, si bé l’absència de la potència de x implica l’absència de x, aquest condicional no és bidireccional i no és veritat que la presència de la potència de x impliqui la presència de x. Així, si c significa “fer moltes coses” i d “tenir molts diners” queda clar que:
-d → -c
És a dir, que “si no tens diners no pots fer moltes coses”. Aquest enunciat és lògicament equivalent al següent:
c → d
Això és, que “si fas moltes coses aleshores és que tens molts diners”. És clar, com diu el company mai9, que no és veritat que “si tens molts diners fas moltes coses”, com il·lustra amb el cas del bon nombre de quanyadors de loteria que no han sabut mantenir llur fortuna. En tot cas, no és sempre veritat, i és que ja es veu que no es segueix de l’enunciat anterior. Però això no significa que cal no agafar un taxi tot pensant si hom porta diners per agafar-lo, sinó ponderant si és una bona decisió econòmica. El “sinó” de la oració anterior està fora de lloc, ja que no agafar el taxi si avui és dia 20 de mes i el teu compte al banc no conté més de 150€ és una decisió econòmica sàvia i, en canvi si supera els 3000€ (i tornaràs a cobrar el darrer dia laborable) tant li fot, si agafes el taxi o no.
Així que millor que ens deixem de prejudicis resultants del costum de la seguretat monetària (cosa que en el cas de mai9, m’estranya, perquè em sembla que li conec èpoques passades de vaques flaques) que encara podríem ofendre algú (ep, que no pas a mi, eh?)
4 Comentari(s) a “Dóna’m pa i anomena’m…”
Responeu
ah, per favort… m’havia de trobar amb frases sofisticades com “la el conjunt de directives que un ha de seguir quan pren decisions pel que fa aquests ha d’ésser diferent del que empra quan mena la seva vida.”!!!!!
Quan dic “la vida” estic parlant de LA VIDA!!! Estic parlant del que responguem quan ens preguntem: “quina vida vols viure?” I en aquesta pregunta hi ha molt poca gent que respongui: “vull que el meu compte corrent mantingui un saldo de tres vegades el salari mínim interprofessional”.
Els diners no representen quantitat de satisfacció de necessitats humanes.
Està bé que diguis que els diners “ells solets no valen res”, perquè la separació que intento fer entre vida i diners va justament per aquí. Però els diners no són “una font de potència de fer coses”.
A veure, tot l’intent de l’escrit és separar diners de vida. Per tant, això del taxi: si estem a dia 20 i només tens 150€ al compte corrent no és que prenguis una decisió econòmica sàvia si no agafes el taxi, és que si l’agafes ets idiota perdut (en aquest exemple tan simple seria així). Però si en el cas anterior tens 3000 enlloc de 150, llavors no “tan li fot”. I que no sigui un “tan li fot” és el que intento explicar: agafar taxi és una decisió “de la vida”, i agafar-lo ho has de poder decidir prescindint de la quantitat de diners que tinguis al compte corrent, perquè si en aquesta decisió de la vida hi participa quants diners tens, llavors és quan mai aconseguiràs ser ric perquè a la que tinguis 3000 euros al compte corrent desapareixeran tan ràpid com taxis passin per davant del teu nas.
(això últim dels prejudicis de seguretat monetària no ho he entès)
perdoneu, volia acabar amb un dibuixet també:
→ d → d →
[...] diumenge] elcanonic ha respost. Era amb ell amb qui n’estava parlant tot assegut a una tarrassa d’Arc del Triomf, ell [...]
torno a comentar per dir que jo no dic que: “el conjunt de directives que un ha de seguir quan pren decisions pel que fa aquests ha d’ésser diferent del que empra quan mena la seva vida.”
les directives poden ser les mateixes, però quan prenguis decisions en la vida, pensa en la vida, i també hi ha decisions que són únicament de diners. I són decisions que s’han de prendre pensant només en els diners.
La idea és que és millor fer-ho així que no pas anar decidint si agafes el taxi o no depenent del que recordis que tens al compte corrent.