El Salvador de la Platja
El Salvador de la Platja en acció i la pobra platja demanant pràctiques més sanes.
Recordeu aquesta campanya de l’Ajuntament de Barcelona de fa dos anys? Quants diners deuria costar al contribuent? És a dir, quants diners més que un senzill panell informatiu amb una còpia de l’ordenança municipal que prohibeixi embrutar les platges i on s’expliciti la sanció per fer-ho? Panell que, per cert, ens hauria tractat a tots com a ciutadans més que no pas com a nens a seduir.
Potser el problema rau en un altre lloc i hem de preguntar pels diners que costaria fer aplicar l’odenança a cop de guàrdia municipal. És a dir, pels diners de més en comparació amb el cost d’aquesta campanya. Potser l’Ajuntament no és paternalista, sinó simplement pragmàtic.
No ho sé.
6 Comentari(s) a “El Salvador de la Platja”
Responeu
Doncs a mi aquesta campanya m’agrada força, és una manera divertida de fer veure a determinades persones que és ser cívic.
Efectivament, és ben divertida, això no t’ho nego. Però amb aquest apunt tan sols volia il·lustrar amb un exemple allò a què em referia en la part final de l’apunt anterior: http://elcanon.cabdal.com/2009/02/22/actituds-valors-i-normes/
El que no és tan divertit és que l’Ajuntament ens hagi de “motivar”.
home, a mi em fa gràcia quan ho veig. També entenc la referència al d’allò d’actituds valors i normes, però també (oh, quantes coses!) em sembla que és més difícil que la gent es comporti a la platja i veig molt fàcil que gent que a ciutat no llençarien les coses pel carrer, si que ho facin a la sorra.
i tampoc em sembla malament que a la platja ens motivin d’aquesta manera. I ho veig diferent amb el concepte de si a la universitat s’hi va per fer-s’hi persona.
La qüestió no és la bellesa dels elements d’aquesta campanya o la diversió que provoca (en tot cas, la qüestió que es toca en aquest apunt). Sinó que en són dues d’altres, que, per cert, es solapen:
1. La primera, que és una mica, diguem-ne, de radical teòric, és si en un estat de dret (o democràtic, o com es vulgui dir…), l’estat té o no la potestat per educar (o sensibilitzar, que es diu ara) els ciutadans adults. És a dir, suposar que ell (els membres que conformen l’administració) sap alguna cosa que el ciutadà no pot entendre i (com també es diu ara) ha de “fer pedagogia”.
2. L’altra és pecuniària i, per tant, més pràctica. I és que, si aquesta campanya és més cara que un prosaic cartell amb l’ordenança municipal (com els que hi ha, tot rònecs, a moltes platges del litoral català) i les hores de sou dels municipals per fer-les servir, una vegada descomptada l’entrada per la partida de les multes. Si fos així, amb aquests calerons de més els contribuents estaríem pagant o el pretès projecte educatiu de l’estat savi, o satisfent la seva necessitat que nosaltres pensem que “s’està fent alguna cosa” (algú podria pensar amb el: “talla amb els mal rotllos”) o que “és molt modern i obert”, o alguna raó oculta forjada als passadissos del poder, o totes aquestes coses a la vegada.
jo no crec que una qüestió de la campanya sigui si l’Estat “sap alguna cosa que el ciutadà no pot entendre”. Evidentment que ho podem entendre.
I a mi ja m’està bé que s’hagin gastat un poc més de diners en fer alguna cosa més que posar un cartell de prohibit tal cosa.
ei, la pàgina de què us parlavem ahir a la “sala de l’apartheid”: http://www.viceland.com/es/