dg. 22 feb 2009
El Salvador de la Platja
Enviat per elcanonic a la categoria General
[6] Comentaris
El Salvador de la Platja en acció i la pobra platja demanant pràctiques més sanes.
Recordeu aquesta campanya de l’Ajuntament de Barcelona de fa dos anys? Quants diners deuria costar al contribuent? És a dir, quants diners més que un senzill panell informatiu amb una còpia de l’ordenança municipal que prohibeixi embrutar les platges i on s’expliciti la sanció per fer-ho? Panell que, per cert, ens hauria tractat a tots com a ciutadans més que no pas com a nens a seduir.
Potser el problema rau en un altre lloc i hem de preguntar pels diners que costaria fer aplicar l’odenança a cop de guàrdia municipal. És a dir, pels diners de més en comparació amb el cost d’aquesta campanya. Potser l’Ajuntament no és paternalista, sinó simplement pragmàtic.
No ho sé.
22 febrer 2009 a les 21:53
Doncs a mi aquesta campanya m’agrada força, és una manera divertida de fer veure a determinades persones que és ser cívic.
23 febrer 2009 a les 09:15
Efectivament, és ben divertida, això no t’ho nego. Però amb aquest apunt tan sols volia il·lustrar amb un exemple allò a què em referia en la part final de l’apunt anterior: http://elcanon.cabdal.com/2009/02/22/actituds-valors-i-normes/
El que no és tan divertit és que l’Ajuntament ens hagi de “motivar”.
25 febrer 2009 a les 14:54
home, a mi em fa gràcia quan ho veig. També entenc la referència al d’allò d’actituds valors i normes, però també (oh, quantes coses!) em sembla que és més difícil que la gent es comporti a la platja i veig molt fàcil que gent que a ciutat no llençarien les coses pel carrer, si que ho facin a la sorra.
i tampoc em sembla malament que a la platja ens motivin d’aquesta manera. I ho veig diferent amb el concepte de si a la universitat s’hi va per fer-s’hi persona.
25 febrer 2009 a les 18:26
La qüestió no és la bellesa dels elements d’aquesta campanya o la diversió que provoca (en tot cas, la qüestió que es toca en aquest apunt). Sinó que en són dues d’altres, que, per cert, es solapen:
1. La primera, que és una mica, diguem-ne, de radical teòric, és si en un estat de dret (o democràtic, o com es vulgui dir…), l’estat té o no la potestat per educar (o sensibilitzar, que es diu ara) els ciutadans adults. És a dir, suposar que ell (els membres que conformen l’administració) sap alguna cosa que el ciutadà no pot entendre i (com també es diu ara) ha de “fer pedagogia”.
2. L’altra és pecuniària i, per tant, més pràctica. I és que, si aquesta campanya és més cara que un prosaic cartell amb l’ordenança municipal (com els que hi ha, tot rònecs, a moltes platges del litoral català) i les hores de sou dels municipals per fer-les servir, una vegada descomptada l’entrada per la partida de les multes. Si fos així, amb aquests calerons de més els contribuents estaríem pagant o el pretès projecte educatiu de l’estat savi, o satisfent la seva necessitat que nosaltres pensem que “s’està fent alguna cosa” (algú podria pensar amb el: “talla amb els mal rotllos”) o que “és molt modern i obert”, o alguna raó oculta forjada als passadissos del poder, o totes aquestes coses a la vegada.
25 febrer 2009 a les 21:34
jo no crec que una qüestió de la campanya sigui si l’Estat “sap alguna cosa que el ciutadà no pot entendre”. Evidentment que ho podem entendre.
I a mi ja m’està bé que s’hagin gastat un poc més de diners en fer alguna cosa més que posar un cartell de prohibit tal cosa.
25 febrer 2009 a les 22:25
ei, la pàgina de què us parlavem ahir a la “sala de l’apartheid”: http://www.viceland.com/es/